Que la història l’escriguin les lleones!

Reflexió a partir de la lectura de Noam Chomsky y Edward S. Herman, Los guardianes de la libertad: propaganda, desinformacion y consenso en los medios de comunicación de masas, Barcelona, Crítica, 2000.

 

Deia Malcom X “Si no esteu previnguts davant els mitjans de comunicació, us faran amar a l’opressor i odiar a l’oprimit”.

 

Contribució dels mitjans de comunicació amb el poder. Cas de la col·laboració en l’agressió nord-americana a Indoxina.

indoxina

Laos. La intervenció dels EEUU força a entrar al país en una guerra civil. Detalls i explicacions històriques aquí no són el millor espai. Si ho és la importància dels mitjans de comunicació en aquell context històric. “Según apreciaciones del analista de los Papeles del Pentágono. el New York Times le dedicó tres veces más espacio que a Vietnam” (Chomsky). Però com va ser el tractament del tema? Parcial. La premsa còmplice directe de les atrocitats de la guerra contra la societat, aquest cas de Laos.

Tenim en compte que aquest fet ja venia precedit per la Guerra Freda. La guerra es desenvolupava sobretot mediàticament a la banda nord-americana, molt més que la de les repúbliques socialistes de l’Est. L’aparell mediàtic portava la por. De fet, el cinquè filtre del model de propaganda del propi Chomsky encara és el de la ideologia anticomunista.

Em ve al cap una cançó d’un grup de música ja desaparegut d’escena: Batzak (de Sabadell). No en recordo el títol de la cançó, però era quelcom així “Maleïts corresponsals imperialistes, si amb el que us paguen us compren l’orgull, el discurs i us netegen les mans de sang…”. Com anell al dit. Seguim.

presssaigon puppet

Cambotja. Context a mode de burofax. Es podria dividir en tres fases.

1969-1975 (fase I): exèrcit nord-americà bombardeja destruint el territori i fent matances atroces, a part de col·laborar en la guerra civil instaurada.

1975-1978 (fase II): Victòria dels Khmer rojos.

1978 (fase III): Invasió vietnamita que instal·la el seu poder a Cambotja. La coalició KD (Kampuchea Democràtica) manté reconeixement internacional. El conflicte s’allarga mentre es manté un govern satèl·lit del Vietnam a Kamputxea.

Altre volta però analitzem el paper dels mitjans de comunicació en cadascuna de les fases.

Fase I: el mitjans no donen cobertura a les atrocitats i assassinats per part dels americans que en foren els principals culpables. Les víctimes, si eren tractades, s’hi referien com “indignes”.

Fase II: Pol Pot comparat amb Hitler i Stalin, objecte de crítica i focus de d’indiganació des d’un bon principi.

Fase III: EEUU en conflicte amb Vietnam, Donaven tota la culpa de la destrucció a aquests, i per tant es retrona al paper de les víctimes del poble de Cambotja com víctimes dignes, mentre dona suport a la Xina que realitza una invasió al Vietnam al 1979.

Tergiversió de dades. El “tot s’hi val” contra l’enemic (que era Vietnam aleshores). El record de la història, la poca que tenim en general, no ens sonen com atrocitats i matances les fetes pels nord-americans en la fase I. Parlant de dades de morts entre la fase I i II:

Estas estimaciones. por lo que sabemos las más precisas de las que se
pueden encontrar por escrito hasta el momento, indican que
el número de víctimas durante la fase II del «genocidio» es algo
superior al dé la fase I, aunque no se trate de una diferencia radical.” (Chomsky)

 

Aleshores, per què el tractament donat? Interessos polítics, model de propaganda en estat pur. La història és repeteix: Afganistan, Algèria, Ioguslàvia, Iraq, Palestina… Deia Galeano que “Fins que els lleons no tinguin els seus propis historiadors, les històries de cacera seguiran glorificant els caçadors”.

 

Però avui dia tenim una eina més perquè això sigui factible. Les noves TIC poden col·laborar en aquesta empresa històrica. La revolució interactiva, que és també l’electrònica de consum, pot ser aprofitada en benefici nostre. Una nova era tecnològica que suposa una transformació dels mercats que alhora capgira tot l’odre establert del vells mitjans de comunicació. Marca el futur d’aquests, també de la comunicació en general, i parlant dels mitjans també parlem que capgira la política. Així, els poders fàctics, sabent de la importància d’eixes noves formes de comunicació, s’han encarregat discretament, mitjançant els Estats, de mantenir l’administració i per tant el control d’aquests: llicències i cessions que caminen segons el factor econòmic. Tot i així ens les escletxes d’aquests, poden encabir-s’hi els historiadors dels lleons. I sobretot, perquè no dir-ho ben alt i clar, també de les lleones.

 

 

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s