Davant la desinformació: Sintonitzem empoderament col·lectiu

Reflexió a partir de la lectura de Noam Chomsky i Edward S. Herman, Los guardianes de la libertad: propaganda, desinformación y consenso en los medios de comunicación de masas. Barcelona, Crítica,2001

Parlem de propaganda i desinformació. Visió d’ambdós autors passada pel meu filtre. Mitjans de comunicació de masses, com?

Els mitjans de comunicació des de la visió de ser un sistema de transmissió de missatges i símbols. El diari oficial Rodong Sinmun (“Diari dels treballadors” del Partit dels Treballadors de Corea) en un país com Corea del Nord és lògic el seu servei d’adoctrinament. Però el sistema propagandístic de països on els mitjans de comunicació són privats no és de tan fàcil de detectar. Les notícies i els discursos allà exposats han de passar una sèrie de filtres que caracteritzen eixos mitjans. Són els principals eixos del model de propaganda. Veiem-los:

–          La inversió. El primer filtre és la limitació de la propietat dels mitjans que volen tenir magnitud i difusió. Oh, i els mitjans locals també? Als Estats Units al 1986 hi havia 25000 mitjans de comunicació en total: la majoria pertanyien a un propietari comú (la Times Mirror Company com exemple). A l’Estat Espanyol un exemple seria Vocento, Grupo Zeta o Editorial Prensa Ibèrica. Informació depenent de grans companyies, nova (però vella) propaganda per establir un ordre social concret.

–          Publicitat. Segon filtre. Ingressos perquè sigui rentable: beneficis. La introducció de la publicitat va ser un mecanisme debilitador de la premsa de la classe obrera. La publicitat permet tenir un marge econòmic per competir amb d’altres mitjans de manera més efectiva. El poder d’aquests anuncis sobre la programació o l’ordre del dia és evident si són els que paguen el programa. Un exemple pel qual ja demano disculpes (un migdia avorrit): Antena3, programa d’entreteniment (entre d’altres definicions que millor les farien Adorno i Horkheimer) “Ruleta de la Suerte”: patrocinadors com Obegrass, Dannone, Laboratorios Actafarma, Planeta Directo…clar que Antena3 és del Grupo Antena3, on la majoria d’accions són de Jose Manuel Lara a partir del Grupo Planeta de Agostini.

–          Noticies. Filtre tercer. Les fonts d’informació tallen el bacallà, reparteixen el flux de notícies. Empreses, “experts” i Estats en totes les seves formes i possibles tentacles… són fonts oficial de notícies. Aquestes redueixen costos als mitjans, a més defensant portar notícies objectives. Informació aprovada, finançada i filtrada pels grups de poder. La relació entre el poder i el subministrament de notícies és infinit. En aquí tenim l’agència EFE: principal proveïdor de serveis informatius pels mitjans a l’Estat Espanyol, sent el propi Estat l’accionista majoritari (a partir de SEPI) i es defineix com la quarta agència de notícies del món.

periodismo-vendido-2

–          Disciplina en els mitjans de comunicació. Quart filtre. Els anunciant interessats en que el programa agradi, així el poden perfilar amb l’amenaça de retallar els ingressos o treure totalment els anuncis. Recordem el cas de Tele 5 amb un dels seus programes (clica per recordar). La crítica als mitjans pot fer-ne canviar la programació o la línia que segueix un mitjà: el control de la crítica és cabdal, per això hi ha hagut històricament inversions polítiques per crear institucions que creessin eixes respostes crítiques i així controlar el que es difon.

–           Anticomunisme. Últim filtre. La ideologia que va en contra dels propietaris, de la seva posició de classe. Mecanisme de control polític, de fragmentació de la classe obrera. Tot símptoma que un estat, o una organització o persona va en una posició ideològicament propera alguna de les línies de la ideologia comunista es criminalitzada ipso facto. Em ve el cap el cas flagrant de Venezuela, abans amb el Chavez ara amb Maduro: tota crítica és poca quan la religió oficial és l’anticomunisme.

Tot el que llegim en els mitjans ens dibuixa una realitat. Model de propaganda en estat pur. Opinem a partir del que veiem i sentim d’uns mitjans concrets. Seria millor no llegir notícies o en fer-ho potser millor donar-li la volta?

cropped-Radioslliuresenlluita

Del que estic segur és que cal que la societat, entre d’altres, s’organitzi. La que ja està organitzada en el teixit social i els moviments socials hauria de bastir una forma d’informació per tenir uns mitjans de comunicació més propers i utilitaris. De fet, fa anys que això és fa, però clar potser molts no n’heu sentit a parlar mai perquè potser queden en eixos grups, o són d’àmbit local, o simplement massa dèbils per arribar a la resta de la societat. Fem-ne un tastet a l’engròs: llibertat.cat, l’Accent, La Haine, Pèsol Negre. Avui dia un dels mitjans que han aconseguit aglutinar i capitanejar això és diu Setmanari la Directa (fusionada amb la fantàstica revista de referència Illacrua), segur que us sona ara ja. Però també hi ha tota una xarxa de Ràdios Lliures (a la meva ciutat Ràdio Bala), i també podem sintonitzar la Tele.cat, tot i ser altres formes de periodisme, més pròximes a una de les realitats del carrer, potser a vegades amb poc rigor (si és que els altres en tenen), però majoritàriament amb la visió de transformació, antiautoritàriament, mai donant poder als que ja l’usen, lluita de classes en un nou ordre, i tota una lliçó d’empodermanet col·lectiu.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s