Post-modernitat.

Reflexió a partir de la lectura de Frederic Jameson, Teorias de lo postmoderno, a Teoria de la postmodernidad.Madrid, Trotta, 1996. Pàg. 85-96

 

Comencem tibant del diccionari de l’Enciclopèdia Catalana.

Postmodernitat: ART/LIT 1 Actitud artística, al principi arquitectònica, que posa en qüestió la línia dogmàtica de la modernitat consolidada durant el segle XX.

La postmodernitat entesa no com un fet posterior a la modernitat, sinó com quelcom que sorgeix en contraposició a aquesta. El mateix autor explica que un gran ventall d’estils i productes culturals post-modernistes s’han d’entendre com a reacció a l’alt modernisme.

Segons Jameson el post-modernisme te un problema estètic i polític. I per entendre aquesta postmodernitat ens parla de quatre posicions generals, on cadascuna d’aquestes posicions te una expressió política progressista i reaccionària. D’aquesta manera lliga diferents autors amb cadascuna d’aquestes possibilitats. Veiem el propi esquema sintètic de l’autor:

antimodernistas

promodernistas

Proposmodernistas

Wolfe         –

Jencks        +

+

Lyotard

Antiposmodernistas

Tafuri

+

Kramer       –

Habermas   +

Els detalls de les diferents posicions polítiques no són altre cosa que un intent de definir el fenomen del post-modernisme. Diu que possiblement el ventall de producció cultural post-modernista no sigui altre cosa que un canvi de la cultura pròpia deguda a les noves estructures socials. I és que aquestes noves estructures socials marquen noves formes de relacions.

Relacionant això amb l’art, tal i com fan els post-modernistes, la dominació de la imatge és la que ha pres importància en el quadre. El poder dels mitjans de comunicació en aquesta fase és indiscutible. L’efecte de les noves tecnologies en les noves estructures socials i de formes de relació és inherent a les mateixes. Una societat de consum on hi ha hagut una mutació cultural i on penso que la imatge a pres lloc al missatge.

Qüestionem-nos el postmodernisme doncs, però començant per nosaltres mateixes. La post-modernitat com a fase decadent que diu l’autor. Però si a més aquesta fase és la última fase del capitalisme, implica alhora que aquest està en decadència.Una nova fase de tecnologia i tecnocràcia ens abraça? Nova fase gràcies a una crisi d’historicitat on l’organització del poder econòmic ha guanyat la batalla a la resta d’alternatives? Sí, millor mirem-nos a nosaltres mateixes, a veure com ens hi veiem en tot plegat i veure què hi fem nosaltres aquí. En tot cas, una lectura força complexa, la de la postmodernitat, és clar.

 

jamesos Frederic Jameson.

 

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s