Cultura i simulacre

Reflexió a partir de la lectura de Jean Baudrillard, Cultura y simulacro. Barcelona, Kairós, 1978. Pàg. 1-15.

 

Cultura i simulacre.

Si entenem la cultura (dins els mitjans de comunicació) com un conjunt de coneixements generalitats i difosos, direm que la imatge que es representa està feta a semblança d’una cosa.

Per Baudrillard la realitat en el món, tal i com el coneixem a partir d’un procés d’abstracció, ha estat substituït per una hiperrealitat. Segons ell ens movem en una realitat simulada, que no és altre cosa que un simulacre d’aquesta realitat.

Un simulacre d’allò que era real, però que és una representació en que els referents reals ja no existeixen i només en vivim la il·lusió d’aquesta existència. La figura de Déus com a exponent exemplar: una resurrecció artificial a partir de sistemes de signes, suplantant lo real per signes de lo real.

baudrillard2

El poder decreta models de simulació per encàrrec que són reproduïts una i altre vegada. Una estratègia lliurada de signes i influències, amb el poder de les imatges per fer-ne bandera.

I quin és el paper dels mitjans de comunicació en tot això? Bé revisant la seva visió dels mitjans, entenc que per ell no són altre cosa que còmplices d’un poder que l’usa per construir aquesta hiperrealitat, i un seguit d’imatges i signes hipercodificats.

Un exemple: Acaba la Guerra del Golf al 1991. Jean Baudrillard afirma que la Guerra no ha ocorregut en una obra: En aquesta obra, Baudrillard presenta la primera Guerra del Golf com la inversa de la fórmula de Clausewitz: no era “la continuació de la política per altres mitjans, sinó “la continuació de l’absència de la política per altres mitjans”. Així, també els mitjans de comunicació occidentals hi van ser còmplices, presentant la guerra en temps real, mitjançant el reciclatge d’imatges de guerra per a propagar la idea que els dos enemics, els Estats Units (i aliats) estaven en realitat lluitant contra l’exèrcit iraquià. Peró Saddam Hussein no hi va fer us de la seua capacitat militar (La força aèria iraquiana) el seu poder polític-militar no es va afeblir (es va suprimir la insurgència kurda contra Irak al final de la guerra). Peró el poc que ha canviat a Irak: l’enemic va ser invicte, els vencedors no hi van eixir victoriosos, per tant, no hi va hi haver guerra (extret de Viquipedia, d’altres articles en fan referència, però penso que era un dels que millor reflectien allò que volia destacar).

baudrillard 3

 

 

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s