PERIODISME CLÀSSIC, BASE DE FUTUR?

El grup de periodistes Ramon Barnils: constituïts al febrer del 2002, amb la idea de idea periodisme rigorós, crític, fet i pensat des dels Països Catalans.

Mèdia.cat: Una iniciativa del Grup de Periodistes Ramon Barnils, que és definit com l’observatori crític dels mitjans de comunicació.

Pol·len edicions: editorial ecològica nascuda al 2011 que treballa per la difusió d’idees i la construcció de debat entre d’altres.

Tots ells, amb la col·laboració i el suport d’altres organismes, han creat per tercer any consecutiu l’anuari MÈDIA.CAT. Tal i com ells mateixos el presenten es tracta de quinze reportatges en profunditat sobre quinze temàtiques que durant l’any 2012 van ser silenciades pels mitjans de comunicació.

Es tracta d’aprofundir en diverses temàtiques desenvolupades durant el 2013 que no van gaudir d’un espai significatiu al mitjans de comunicació: per això se n’han fet uns reportatges d’investigació. I sobre què?

Economia i política, i el que em ve al cap:

– “10.000 milions de benefici en plena crisi”. I als mitjans la necessitat dels ERO’s, de que hem de disminuir costos per augmentar la competitivitat.

– “Els negocis catalans a les dictadures àrabs”. Això si, tots amb la samarreta de Barça i Qatar Fundation (i per sentir-se millor posar-hi UNICEF).

– “Deloitte triplica ingressos amb el govern de CIU”, o “Narcís Serra i les ombres de Catalunya Caixa?”, o “32 milions d’euros en subvencions a la patronal”. Parlem d’amiguismes amb empreses privades?

infografia_caixes_web

Noam Chomsky i Edward Herman defensaven a Los guardianes de la libertad, que el periodisme te “la obligación de descubrir la verdad e informar de ella, y no reflejar pura y simplemente la percepción del mundo que desearían los grupos de poder”.

Per això cal la independència econòmica i política dels grups de poder tant privats com de l’administració. Per això cal un periodisme clàssic, el periodisme reposat o “slow journalism”. Però no ha qualsevol preu com altres casos. Sinó un periodisme que cerqui dades, que les compari, i que no faci altre cosa que ajudar a que sorgeixin debats, reflexió i anàlisi. Entenent la comunicació com una eina de transformació social permanent. Si, tal i com el títol d’aquest bloc.

Per això la defensa d’aquest periodisme com a necessari per un futur digne. Digne, es clar, no pels que n’extreuen beneficis econòmics, sinó digne pels que, pensant en Hall, descodifiquem missatges que pretenen marcar significats que marquen l’estrucutra social d’un ordre social determinat. Per canviar-lo cal, en primer lloc, analitzar i reflexionar. Per fer-ho, cal estar informats. I per això la comunicació, com un anuari d’aquestes característiques, es de vital importància.

Enllaç PDF de l’anuari: AnuariMediacat2013

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a PERIODISME CLÀSSIC, BASE DE FUTUR?

  1. jaguileraq ha dit:

    Oriol, m’ha sorprès veure l’enllaç que fas a http://toyoutome.es/blog/slow-journalism-un-movimiento-imparable/19360. Sembla curiós que el moviment ‘Slow journalism’ es pugui impulsar des d’un dels grups mediàtics amb més influència: el grupo PRISA. Ells mateixos diuen: “Toyoutome es el blog coordinado por el equipo de Transformación de PRISA. Este equipo impulsa el conocimiento digital y el pensamiento innovador. Para ello, ha diseñado un Plan de Transformación que guiará en el cambio de cultura necesario para el nuevo entorno. Los colaboradores que hacen posible este blog forman parte de PRISA, cada unidad de negocio está involucrada en esta transmisión del conocimiento digital y del proceso de transformación. También se publican artículos con firmas ajenas al Grupo que aportan su visión sobre el proceso de transformación de la sociedad digital.” La veritat és que no sé si la transformació es pot impulsar des de dins, però en tot cas, sembla curiós… i sospitós.

    • oriolma ha dit:

      Bones!
      Justament penso que respecte a l’slow journalism que predica media.cat ells busquen el contrari: simplement ampliar el negoci dels mitjans.
      Aprofitar l’avinentesa d’una forma de perdiodisme per portar-la al terreny de la mercantilització de la inforamció, monopolitzant idees, també una nova forma per combinar amb altres eines per oferir quelcom nou quan lo vell queda desgastat (que vol dir que ha deixat de donar, de vendre el que s’espera) o obsolet per les noves teconolgies.
      Quins continguts treballats tindran? (amb alguna finalitat?) . Elaborats amb temps, quant? (clar, es relatiu). Amb quines dades sistematitzades i fonts plurals? (la pluralitat en un grup com prisma només cal veure-hi el control de quants mitjans tenen, i amb qui estan assosiats i qui hi ha al darrera: hi penso en la visió Armand Mattelard…)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s