La indústria cultural

Reflexió a partir de la lectura La industria cultural. Ilustración como engaño de masas, de Theodoro Adorno i Max Horkheimer, en Dialéctica de la ilustración,Madrid, Trotta, 1994, pàg 165-213.

 

Negoci. Les indústries culturals són aquí definides com un negoci. Com un negoci que se’n beneficia de crear una necessitat social dels seus propis productes. Com un negoci que produeix deliberadament. Com un negoci que encara és dèbil, i com a dèbil comparat als els altres sectors industrials potents, es deu a aquestes altres esferes de poder: lògiques dinàmiques enfocades al mercat. Un mercat estandarditzat a les ordres del capital, a les ordres mantenir-se de ple en el sistema capitalista. Juguen amb el llenguatge, amb les tècniques…

Parla de diferents mitjans de comunicació (posant èmfasi en la ràdio i cinema) dins aquesta indústria cultural, mitjans que fan servir les diferents tècniques per adoctrinar als consumidors.

Els treballadors en el temps lliure han d’orientar-se segons la producció: com a consumidors tot ho hem de tenir classificat per un sistema d’esquemes de control dels productors que han de tenir-ho tot anticipat. Amb l’objectiu clar de mantenir la distracció i el conformisme, i de que no mostrem resistència a tot allò que se’ns ofereixi per part del mercat. Per garantir això, és marca un ritme de producció i reproducció mecànica; es cerca que res canviï, que res sorprengui lo suficient.

Diversió. La indústria cultural segueix sent la indústria de la diversió. Una diversió que és la prolongació del procés de treball, ja que només mitjançant aquesta podrà escapar-se del procés de treball i retornar-hi altre cop en condicions. Una diversió de la que poden fer ús degut a que es pensa justament en aquest sentit. Cultura i publicitat foses entre si, camí de l’apatia pels consumidors i dels beneficis econòmics pels productors. La imitació del la pròpia vida com a base per crear quelcom que pugui ser desitjable, venent somnis, venent felicitat.

Productors. Només ho poden ser aquells que s’ho poden pagar. I només s’ho poden pagar aquells que han acceptat el joc, qui forma part del propi sistema. Uns productors que integren el fet de fer de les diferències una forma de classificació dels consumidors, que estandarditzats consumeixen el que els productors venen.

Theodoro Adorno i Max Horkheimer

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s