Jürgen Habermas “La esfera de lo Público. Un articulo de enciclopedia”

Reflexions al voltant de la lectura del text  de Jürgen Habermas “La Esfera de lo Público. Un artículo de enciclopedia”.

Segons Habermas defineix la “esfera de lo público com una part de la nostra vida social en la que s’hi pot formar algo així com l’opinió pública”. I això es determina a partir de la comunicació entre uns i altres. Comunicació que, per abastar un nombre més gran de persones, necessita de determinats mitjans de comunicació i d’influència. Però el que es considerat poder públic, el poder de l’Estat, no és res més que l’adversari d’aquesta esfera.

Les discussions públiques que s’asseguren institucionalment es formen històricament en el si de la societat burgesa per tot un seguit d’interessos.

Aleshores s’entén que a la societat europea de l’alta edat mitjana s’anomenessin “públics” els atributs de la dominació, i on es podia veure aleshores una representació pública de la dominació. Dominació que ja no es relaciona amb la representació de les autoritats, sinó d’un aparell de poder que queda relacionat amb un espiral amb la privatització d’idees.

Parlant de mitjans de comunicació doncs, ja veiem que en el segle XVIII els diaris, que són els portadors d’aquesta opinió pública estan en mans dels partits polítics. L’evidència doncs de que es ja en el model liberal on la relació entre mitjans de comunicació i esferes de poder teixeixen un entrellat que arriba fins avui dia. Avui dia on hi ha un entrellat de forces per una qüestió de competències d’interessos mediats per unes lleis fetes a mida per interessos privats.

L’esfera pública que es dirigeix cap a una acció política, hauria de poder influenciar la societat i els governants de la mateixa, però en aquest joc hi pot (hi entra) entrar la manipulació de l’Estat per tal de modificar o condicionar l’esfera pública per determinar, legitimar, aconseguir una acció política, i en aquí, el control dels mitjans de comunicació de masses és la clau que obra tots els panys (com cantava -gràcies a Estallés – l’Ovidi, no en Nasó, sinó en Montllor).

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s