Raymond Williams “Conclusión” de Cultura y Sociedad

Reflexions al voltant de la lectura del text de Raymond Williams “Conclusión” de Cultura y Sociedad.

 

Diferents punts de partida i diferents punts de vista:  diferents idees de cultura.

Tres gran qüestions  com són la indústria, la democràcia i l’art. Períodes i etapes que porten a reflexions dels termes que encunyem avui dia. Tractament de la paraula, d’allò que defineix la cosa. Analitzant la paraula i el fet històricament (que no etimològicament) i contextualitzant-la per entendre-la.

Massa que definia al “populacho”(Williams,R.) i les característiques tradicionals d’aquest: “credulitat, prejudici de remat, inconstància, gustos baixos…”. Ho sigui tot allò que suposava una amenaça perpetua a la cultura. Però és que democràcia són les masses: la representativitat és la mostra del que vol una majoria, i la majoria suposen les masses, per tant qui rebutja les masses rebutja la democràcia? No si parléssim de democràcia de classe, la dominant, és clar. Però quan pensem en masses ens imaginem un bloc de gent desconeguda, ja que el conegut te nom, cognom, professió, edat, cara i ulls i no ens l’imaginem tant com a massa. Per tant també nosaltres també estarem dins el que algun desconegut entengui per masses.

Canvis en la comunicació  gràcies al progrés tècnic: impremta, radio fusió, cinema, televisió… Comunicació de masses? Depèn de la fórmula en que ens ho mirem, i sobretot de la intenció de la transmissió. Si bé la intenció es transmetre racionalitat (art, educació, aprovisionament d’informacions i opinions), o per altre costat la intenció és convèncer a gran quantitat de gent perquè sentin, pensin i actuïn de determinada manera (aleshores si que parlem de masses en la terminologia i les característiques abans descrites). Així doncs en essència, la comunicació de masses si es dona, no és altre cosa que una minoria explotant a una majoria d’una o altre forma.

Cultura bona o dolenta. Si cada dia es fa més cultura dolenta, possiblement també se’n fagi de bona. Però pensar en la terminologia bo i dolent per catalogar els nivells de cultura no surt a compte, ja que el grau d’importància del producte no està en el valor en si, sinó en quin ús se’n fa d’aquest. Per tant, l’observació massiva avalua el què es produeix, no la qualitat de la vida en general de les persones que la consumeixen.

La cultura (“com a corpus de treball imaginatiu i intel·lectual i mode de vida”) no es pot veure reduïda als seus artefactes, ni ser adscrita a una o altre classe social. La cultura que cada generació rep la simbiosi oculta de el resultat del batibull de característiques culturals de les diferents classes socials. I si, parlem de classe social, malgrat la complexitat del moment, i tal i com podem llegir amb Williams una de les diferències és “la que s’estableix entre idees alternatives de la naturalesa de la relació social”.

Lligat amb aquests conceptes tindríem dues comprensions respecte la idea de comunitat: la de serveis i la de solidaritat. Personalment, ni respecte a l’autoritat que consagra aquest ordre establert on l’assistencialisme, la caritat és el dogma mentre la solidaritat està perseguida.

La solidaritat, el treball colze a colze, ensenyant i aprenent, donant i rebent, construient entre totes…. Deia Hebe de Bonnafini a la seva visita al poble de Torà al 2003, que la solidaritat no és donar el que a un l’hi sobra, sinó el millor que te un mateix. És enormement complicada, avui dia, aquesta idea de l’individu dins la comunitat amb una cultura comuna, per tant amb un interès comú a compartir: el mal de la cultura de l’individualisme ha arrelat profundament. Procés democràtic autèntic, progressar guaitant tots els entrebancs que sorgiran, pel bé de la cultura comuna que seria la de comunitat plena sense que elements d’aquesta s’imposin pel seu propi bé a la resta menystenint l’interès comú: aquest seria el camí segons Williams, alçant els peus de manera lliure, amb la llibertat pràctica de pensament i expressió i tantes d’altres. També malgrat les dificultats, totes i cadascuna d’elles.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s