Humberto Eco “Introducció” i “Alto, medio, bajo” d’Apocalípticos e integrados

Reflexions al voltant de la lectura d’Humberto Eco “Introducció” i “Alto, medio, bajo” d’Apocalípticos e integrados

És quan les masses entren a formar part activa de la vida social de les qüestions públiques que neix la cultura de masses. Masses que a través de les comunicacions de masses han estat influenciades pels missatges exposats per la classe social “alta”, “hegemònica”, que formula la subcultura que rebutja.

Però no podem rebutjar l’univers de la comunicació de masses, ja que aquest transporten els valors del nostre propi univers que ens envolta. Doncs aquest llibre no és res més que l’estudi de les comunicacions de masses i la cultura popular.

Així davant la cultura, Eco hi veu dos visions que no són antagòniques sinó complementàries: els apocalíptics i els integrats. Els primers amb una visió pessimista aferrada a un passat millor, amb visió aristocràtica, una visió de negació que alhora no és res més que una manifestació d’un complex no resolt d’amor i odi que el fa víctima de propi producte de masses que critica.

Els segons, en canvi, amb una acceptació positiva defensant que així la cultura arriba a tothom sense qüestionar-se si  aquesta sorgeix de baix o es feta des de dalt.

Superman com a exemple de la cultura de masses actuals: ell, superheroi típic, que constitueix la més alta realització de qualsevol poder natural, marca l’ideal de no trencar amb cap norma establerta sinó que és “l’ideal d’absoluta passivitat” ja que no és qüestionarà res que abans no hagin pensat i marcat les línies oficials de l’ordre establert.

La cultura de masses: la defensa d’aquesta es dona segons l’autor en agents sense perspectiva crítica i amb el prisma des de dins del sistema, i que a més els interessos d’aquests amb els mateixos productors de la cultura estarien associats. I és que aquesta cultura de masses és, amb la línia que es defensava anteriorment, produïda  pels grups de poder econòmic i per tant amb la intenció de mantenir una relació amb els consumidors per aconseguir l’objectiu de benefici econòmic. Així doncs els que acusen la cultura de masses no solament han de treballar a nivell cultural per canviar-la, sinó que és part indissociable d’una política cultural i per tant del sistema polític en que viu la societat i és en el si d’aquesta que es podrà variar.

Els tres nivells de cultura que se’n deriven (high, middle i low) els hi cal una revisió per entendre’ls correctament sense caure en connotacions errònies: els tres nivells no representen classes, ni graus de complexitat, o de validesa estètica. Simplement són diferents nivells culturals en que s’hi realitzen diverses funcions d’una mateixa cosa. Però el replantejament dels valors estètics, pràctics i teòrics per contextualitzar-los avui dia seria una reflexió interessant en la qual Eco s’hi arremanga donant forma a possibles propostes i conclusions.

Però la cultura de l’entreteniment podrà deslliurar-se de l’oferta i la demanda? Els compromisos per satisfer els consumidor dels mass-media estan lligats a aquestes esmentades esferes que són els grans poders econòmics. I sinó, per què, per exemple, la Televisió (lligat amb el debat que tenim engegat a l’aula) com a mitjà expressiu de la cultura de masses se l’hi dona la funció de crear sensacions  a partir d’un llenguatge concret que descriu una interpretació i una adulteració de la realitat? Cal pensar-hi, hi estem immersos.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s